ENLLAÇ AL DOCUMENT
ÀLBUM FOTOGRÀFIC
Avui matí, just abans d'iniciar la sessió plenària, tots els grups polítics han signat aquest dimarts en el Parlament l'Acord per a fer efectiu el dret a l'habitatge en aquesta comunitat, impulsat per la pròpia Xarxa per a la Inclusió Social, per a establir unes bases consensuades sobre aquesta "greu problemàtica" i adoptar mesures "efectives" per a fer-li front.
El president del Parlament, Vicenç Thomas, al seu parlament ha fet esment que la comissió del Seguiment del Pacte per la Inclusió Social, de la qual en formen part tots els grups parlamentaris, juntament amb la Xarxa per la Inclusió Social, va organitzar una jornada de treball que tenia per objectiu coordinar esforços per impulsar mesures per afavorir la garantia d’aquest dret. És fruit d’aquella jornada de treball, que neix l’acord que llegiran i signaran avui tots els grups parlamentaris per treballar de manera coordinada per a desenvolupar línies estratègiques per fer efectiu el dret a un habitatge.
Tot seguit, després de la intervenció de les paraules del president d’EAPN-Xarxa per a la inclusió social, Xavier Torrens, s'ha procedit a la signatura del document, per parts dels grups parlamentaris i diputats següent:
- Grup parlamentari Popular: Antoni Costa Costa.
- Grup parlamentari Unidas Podemos: Alejandro López Soria.
- Grup parlamentari Ciudadanos: Juan Manuel Gómez Gordiola.
- Grup parlamentari MÉS per Mallorca: Josep Ferrà Terrasa.
- Grup parlamentari VOX-Actua Baleares: Sergio Rodríguez Farré.
- Grup parlamentari EL PI-Proposta per les Illes Balears: Lina Pons.
- Grup parlamentari Mixt: Vanessa Díaz Ojeda i Josep Castells.
- Grup parlamentari Socialista: Francina Armengol Socias.
-----------------
ACORD PER FER EFECTIU EL DRET A L’HABITATGE
PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
Palma, 21 de març de 2023
En presència del Sr. Vicenç Thomas i Mulet, president del Parlament de les Illes Balears.
REUNITS
Francina Armengol i Socias, en representació del GP Socialista.
Antoni Costa i Costa, en representació del GP Popular.
Alejandro López i Soria, en representació del GP Unidas Podemos.
Juan Manuel Gómez Gordiola, en representació del GP Ciudadanos.
Josep Ferrà i Terrassa, en representació del GP Més per Mallorca.
Sergio Rodríguez i Farré, en representació del GP VOX-Actúa Baleares.
Josep Melià i Ques, en representació del GP El Pi Proposta per les Illes.
Vanessa Díaz Ojeda, en representació del GP Mixt.
Xavier Torrens Prats, en representació d’EAPN-ILLES BALEARS. XARXA PER LA INCLUSIÓ SOCIAL.
Les parts es reconeixen mútuament capacitat per atorgar aquest acord i obligar-se en representació de les seves institucions.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Poder accedir i mantenir un habitatge digne és un dels grans reptes que afrontam com a societat; una problemàtica alimentada per qüestions estructurals, tant pel dèficit històric en matèria d’inversions en polítiques d'habitatge com de la pobresa creixent, que genera cada cop més desigualtat.
L'habitatge és un dels determinants socials més importants per explicar els processos d'exclusió i situacions de pobresa. Dit d’una altra manera, l'habitatge és un pilar fonamental perquè les persones puguin exercir drets tan essencials com la salut, la dignitat i el benestar i on, a més, se sentin segures i protegides i puguin desenvolupar el seu projecte vital.
L'habitatge és un dret, i fer-lo efectiu requereix un abordatge legal i institucional complex que combini mesures a curt termini i d'altres que facilitin l'acció sobre el mitjà i llarg termini i que a més permetin oferir solucions modulades per a col·lectius amb problemàtiques diverses (persones grans, famílies monoparentals, joves, etc.).
Com no pot ser d’altra manera, l’accés a l’habitatge és una de les problemàtiques que més ocupen i preocupen a EAPN-Illes Balears, doncs no poder accedir-hi o mantenir-lo és un motor d’exclusió social de primer nivell, i sempre ha apostat i treballat per assolir el màxim consens en l'elaboració del diagnòstic, el disseny de polítiques i l'aplicació de mesures orientades a fer efectiu el dret a un habitatge accessible, adequat i digne, defensant la seva funció social.
Els partits de la nostra comunitat amb representació parlamentària, que el febrer de 2020 varen signar el tercer Pacte per la Inclusió Social, també consideren l’accés a l’habitatge com una dels principals problemes que cal abordar a les Illes Balears. Seguint aquesta prioritat, la comissió de seguiment del Pacte va organitzar una jornada de treball que tenia com a grans objectius avançar cap a un relat compartit sobre la greu problemàtica de l'habitatge, fomentar el coneixement d'iniciatives d'èxit i proposar mesures i polítiques orientades a fer efectiu un dret que, a la nostra comunitat, no pot ser exercit per a un percentatge molt rellevant de la població.
A la jornada es varen posar de manifest els principals obstacles que dificulten l’accés a l’habitatge:
- Dèficit històric de polítiques públiques estratègiques i de llarg recorregut (i, per tant, escàs pressupost per a propostes i mesures).
- Parc d'habitatge públic escàs i clarament insuficient.
- Escassa reserva mínima de sòl destinat a habitatge protegir en règim de lloguer en els desenvolupaments urbanístics.
- Escalada de preus, tant de compra com de lloguer. Aquí cal destacar aspectes conjunturals com la inflació, l’increment de preus dels materials, les restriccions al tràfic de mercaderies o la guerra d’Ucraïna, que estan contribuint a agreujar la situació. Aquest desequilibri entre el preu de l’habitatge i la capacitat adquisitiva obliga, en nombroses ocasions, a haver d’acceptar condicions residencials insegures i precàries.
- Fragilitat del mercat laboral, que dificulta o directament impedeix l'accés a un habitatge.
- Inexistència d’un diagnòstic de consens, clar, profund i sense apriorismes de la situació actual de l’habitatge.
- Manca d'actuacions contra els habitatges buits i necessitat d’implementar polítiques orientades a la captació d’habitatges privats buits per redirigir-los al sector de l’habitatge social.
- Escassetat de programes orientats a la rehabilitació i/o reconversió d'usos.
- Discriminació contra determinades persones i col·lectius a l'hora de llogar un habitatge.
Per tot això, totes parts subscriuen aquest Acord per fer efectiu el dret a l’habitatge a les Illes Balears, que es guiarà per les següents
CONSIDERACIONS
- L’habitatge és un dret reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la Constitució Espanyola i la seva funció social ha de ser prioritària.
- - Les administracions públiques han de garantir a tota la ciutadania l’accés a un habitatge digne i adequat i establir obligacions als diversos agents que actuen en el sector, defensant, com estableix la Constitució, l’interès general per impedir l’especulació.
-
- es persones en situació de vulnerabilitat i/o exclusió residencial han de gaudir de preferència d’atenció de les administracions públiques en el desenvolupament de polítiques de provisió d’habitatge.
ê L’acció preventiva ha de ser un dels pilars de les polítiques públiques en matèria d’habitatge, per evitar la situacions d’exclusió residencial.
ê Treballar per desenvolupar els principis rectors de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears.
i es basarà en les següents
LÍNIES ESTRATÈGIQUES DE TREBALL
1. Abordar la problemàtica de l’habitatge des d'una perspectiva sistèmica.És a dir, no circumscriure'l exclusivament a les polítiques d'habitatge, sinóabordant altres aspectes com ara el dret a l’ocupacióamb contractes dignes, normatives urbanístiques, agilitzacióadministrativa, relaciói coherència amb altresàrees (benestar social, joventut, educació, mobilitat…).
2. Pactar un pla estratègic que inclogui plans operatius coherents amb les línies mestres, accions a curt i mig termini i un sistema d’avaluació del seu impacte. En aquest sentit, cal exigir una responsabilitat política per generar els consensos necessaris, a l’àmbit estatal, autonòmic, insular i local.
3. Mobilitzar el patrimoni públic, en especial col·laboració amb les entitats locals, i destinar-lo a habitatge social.
4. Dissenyar actuacions orientades a la rehabilitació i millora del parc d’habitatge públic existent a les Illes Balears.
5. Implementar (o recuperar) programes que facilitin la sortida al mercat d’immobles destinats al lloguer: intermediació, garanties al lloguer, incentius fiscals, ajudes econòmiques, etc.
6. Analitzar i implementar bones pràctiques que ja s'estan desenvolupant a altres comunitats autònomes o països de la UE.
7. Fomentar el creixement del parc públic d'habitatge destinat a lloguer i lloguer social: parc de la SAREB, dret de l'administració al tempteig i retracte, habitatges permanentment públics, cessió de sòl per a habitatges de lloguer social, etc.
8. Sensibilitzar i transferir coneixement entre els diferents agents (administració, entitats, empreses, ciutadania), afavorint espais de trobada, formació i cocreació.
9. Promoure convenis i concerts entre l’Administració i el Tercer Sector per a la gestió d’habitatges destinats a persones i famílies en situació de vulnerabilitat i tenir en compte l’experiència de les entitats a l'hora d'elaborar diagnòstics i dissenyar i implementar polítiques que garanteixin drets com el de l'habitatge.
10. Fomentar la implicació i la col·laboració publico-privada-social, posant en marxa i dinamitzant un Fòrum de l'Habitatge com a espai estable de participació i col·laboració entre els agents compromesos a través del Pacte i impulsant processos de participació ciutadana.
Les parts es comprometen a vetllar pel compliment d’aquest acord en el sí de la Comissió de seguiment del Pacte per la Inclusió, i, si així ho decideixen, a elaborar un pla d’acció per prioritzar mesures i a establir indicadors o altres mecanismes que permetin fer l’avaluació conjunta del treball desenvolupat i dels avenços que es vagin produint.