MINUT DE SILENCI
El Parlament balear ha guardat aquest dimarts un minut de silenci abans de començar la sessió plenària per les víctimes del terratrèmol a Turquia i Síria.
"Les imatges que ens arriben són devastadors", ha dit el president de la cambra balear, Vicenç Thomas, qui ha lamentat les més de 36.000 morts comptabilitzades de moment.
També ha volgut expressar "la solidaritat del Parlament amb tots els que han perdut familiars i amics, i a totes les persones afectades per la catàstrofe", al mateix temps que ha expressat el suport de la cambra a tots els equips de rescat.
PREGUNTES
Al primer punt de l' ordre del dia s'han substanciat quinze preguntes de control al Govern (tres han estat ajornades) que, amb el vídeo adjunt d'aquestes, han estat els següents:
PRIMER. RGE núm. 582/23, de la diputada Vanessa Díaz i Ojeda, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a ajuda a la gent gran a conèixer els seus drets com a consumidors vulnerables i d'ajuda a superar la bretxa digital. Ajornada a la sessió anterior. [VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
SEGONA. RGE núm. 828/23, de la diputada Maria Antònia Sureda i Martí, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a una reunió de la comissió tècnica que elaborarà el futur Pla estratègic de polítiques de joventut. [VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
TERCERA. RGE núm. 935/23, del diputat Juan Manuel Gómez i Gordiola, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a augment a les Illes Balears dels casos de malalties de transmissió sexual. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
QUARTA. R GE núm. 839/23, del diputat Jesús Méndez i Baiges, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a previsions d'un segon cable amb Menorca. Ajornada
CINQUENA. RGE núm. 840/23, de la diputada Idoia Ribas i Marino, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a la sentència del Tribunal Suprem sobre la declaració del monument de Sa Faixina com a bé catalogat del Patrimoni Històric Artístic de les Illes Balears. Ajornada
SISENA. RGE núm. 844/23, del diputat José Luis Camps i Pons, del Grup Parlamentari Popular, relativa a caos en matèria de seguretat a l'estació intermodal. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
SETENA. RGE núm. 847/23, de la diputada María Tania Marí i Marí, del Grup Parlamentari Popular, relativa a la gestió sanitària a l'àrea de salut d'Eivissa i Formentera. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
VUITENA. RGE núm. 842/23, de la diputada Isabel María Borrás i Rosselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a la bretxa digital existent a l'atenció sanitària. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
NOVENA. RGE núm. 937/23, del diputat Sebastià Sagreras i Ballester, del Grup Parlamentari Popular, relativa a continguts reciclats com a solució al greu problema d'habitatge a les Illes Balears. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
DESENA. RGE núm. 845/23, del diputat José Luis Camps i Pons, del Grup Parlamentari Popular, relativa a la gestió a SFM. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
ONZENA. RGE núm. 846/23, del diputat Juan Manuel Lafuente i Mir, del Grup Parlamentari Popular, relativa a la improcedència de l'acomiadament de les dues professores del programa British. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
DOTZENA. RGE núm. 848/23, de la diputada María Salomé Cabrera i Roselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a pujada de les bases de cotització dels treballadors autònoms en el mes de gener. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
TRETZENA. RGE núm. 849/23, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a efectes de la reforma del delicte d'edició a les Illes Balears. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
CATORZENA. RGE núm. 834/23, del diputat Josep Castells i Baró, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a mesures per garantir una correcta atenció presencial als ciutadans. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
QUINZENA. RGE núm. 829/23, del diputat Josep Melià i Ques, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a política de comerç. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
SETZENA. RGE núm. 841/23, del diputat Jorge Campos i Asensi, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a la llei de només sí és sí. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
DISSETENA. R GE núm. 852/23, de la diputada Patricia Guasp i Barrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a la postura del Govern davant les conseqüències de la reforma en el Règim Especial dels treballadors autònoms. [ VÍDEO DE LA PREGUNTA ]
DIVUITENA. RGE núm. 850/23, del diputat Antonio Costa i Costa, del Grup Parlamentari Popular, relativa a la gestió d'atenció primària a la sanitat pública de les Illes Balears. Ajornada
INTERPEL·LACIÓ
Tot seguit, al segon punt de l' ordre del dia , s'ha substanciat la interpel·lació presentada Grup Parlamentari Ciutadans relativa a la Política del Govern en matèria d'habitatge .
El diputat Marc Pérez-Ribas ha interpel·lat el conseller de mobilitat i habitatge del Govern de les Illes Balears, Josep Marí, perquè donà explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l'executiu en qüestions de la política general referida.
MOCIÓ
Al tercer punt de l' ordre del dia s'ha procedit al debat i a la votació d'una moció, presentada pel Grup Parlamentari Mixt (MÉS per Menorca), relativa a l' habitatge, la qual ha estat APROVADA amb votació separada per punts, amb la redacció i els resultats de les votacions següents:
Primer. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a permetre la participació dels Consells Insulars en el grup de treball per estudiar les possibles limitacions a la compra de propietats immobles a les Illes Balears, creat arran de l'aprovació de la moció. . RGE núm. 2060/2022.
Aprovació per 31 vots a favor (Mixt, El Pi, Cs, MÉS per Mallorca, Unides Podemos i Socialista) i 17 vots en contra (Maxo Benalal, Vox i Popular). Amb esmena del Grup Socialista incorporada.
Segon. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a remetre als grups parlamentaris, en els terminis de quaranta dies, el pla de treball del grup de treball per limitar la compra de propietats immobles a les Illes Balears, creat arran de l 'aprovació de la moció RGE núm. 2060/2022, amb el seu corresponent calendari i fites temporals per a poder-ne fer un seguiment adequat.
Aprovació per 33 vots a favor (Mixt, El Pi, Cs, MÉS per Mallorca, Unides Podemos i Socialista) i 16 vots en contra (Maxo Benalal, Vox i Popular). Amb esmena transaccionada del Grup Socialista.
Tercer. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a permetre, en les properes convocatòries d'ajuts al lloguer de l'habitatge principal, que aquests poden sol·licitar també de forma presencial a través de les oficines de l'IBAVI. .
Aprovació per unanimitat.
Quart. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a reforçar l'atenció presencial de les oficines de l'IBAVI durant els períodes de sol·licitud d'ajuts al lloguer de l'habitatge principal.
Aprovació per unanimitat.
Cinquè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a reforçar l'atenció presencial de l'oficina d'IBAVI a Ciutadella perquè incrementi l'atenció presencial tots els dies hàbils de la setmana.
Aprovació per unanimitat. Amb esmena del Grup Socialista incorporada.
Sisè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a aprovar el Pla de rehabilitació d'habitatges previst a l'article 21.2 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears.
Aprovació per 48 vots a favor i 1 abstenció (Vox).
Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.
Intervencions
La iniciativa ha estat presentada i defensada per la diputada Patricia Font (Mixt-MÉS per Menorca).
El Grup Parlamentari Popular ha presentat sis esmenes d'addició que, defensades pel diputat José Luis Camps , no han estat admesos pel grup proposant.
El Grup Parlamentari Socialista ha presentat quatre esmenes de modificació que, defensades pel diputat Joan Ferrer , no han estat admeses pel grup proposant.
Al torn de fixació de posicions han intervingut: Pablo Jiménez (Unidas Podemos), Marc Pérez-Ribas (Ciutadans), Miquel Ensenyat (MÉS per Mallorca), Sergio Rodríguez (VOX-Actua Baleares) i Maria Antònia Sureda (El Pi-Proposta per les Illes Balears).
PROJECTES DE LLEI
Al quart punt de l' ordre del dia el Parlament ha procedit al debat ia l'aprovació amb la majoria dels vots de la cambra Projecte de llei RGE núm. 13455/22, de societats cooperatives de les Illes Balears , el qual ha estat tramitat pel procediment simplificat.
Fruit del debat plenari, a la iniciativa s'hi han incorporat les sis esmenes següents: una de Maxo Benalal (RGE 545/2023); tres presentades conjuntament pels grups Socialistes, Unides Podemos i MÉS per Mallorca (RGE 591/2023; RGE 593/2023 i RGE 594/2023) i dues del Grup Mixt (RGE 609 i 6010/2023). Les esmenes del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares han estat rebutjades.
Tramitació parlamentària
El projecte de llei entrà al Parlament dia 22 de desembre de 2022 , després que el Consell de Govern de les Illes Balears, a proposta del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela , en la sessió de dia 19 de desembre de 2022 , així ho acordà.
La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 11 de gener de 2023, admeté a tràmit el Projecte de Llei. Igualment, la Mesa acordà obrir un termini de 8 dies per tal que els grups parlamentaris recaptassin opinions i perquè els serveis de la cambra elaboraven un dossier documental; i un cop transcorregut el qual, obrir els terminis ordinaris de presentació d'esmenes i que és tramitès davant la Comissió de Turisme i Treball.
Finalment, la Mesa del Parlament de les Illes Balears, constituïda com a tal a la sessió de la Junta de Portaveus de dia 8 de febrer de 2023, conformement amb l'article 154 del Reglament de la cambra i amb la unanimitat de la Junta de Portaveus, acordà, una vegada finalitzat els terminis de presentació d'esmentats al projecte de llei esmentat, l' aplicació del procediment simplificat a aquest projecte, sense constituir la ponència ni fer el debat en comissió, amb el debat i la votació a plenari de les esmenes presentades.
Debat plenari
A la sessió plenària d'avui, en primer lloc, s'ha procedit a la intervenció del projecte de llei per part del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, en nom del Govern de les Illes Balears.
Tot seguit, s'ha procedit al debat ia la votació de les esmenes presentades per Maxo Benalal (diputat no adscrit); conjuntament pels grups parlamentaris Socialista, Unides Podem i MÉS per Mallorca: Enric Casanova , Antoni Martín i Joan Mas ; Sergio Rodríguez pel Grup Palamentari VOX-Actua Baleares i Josep Castells i Vanessa Díaz pel Grup Parlamentari Mixt.
Pel posicionament respecte de les esmenes defenses dels diputats: Salomé Cabrera (Popular), Marc Pérez-Ribas (Ciudadanos) i Josep Melià (El Pi-Proposta per les Illes Balears).
Contingut bàsic
Aquest nou text substitueix la llei anterior, que data de 2003, per adaptar la normativa a la nova realitat social i econòmica de les Illes, així com per actualitzar els continguts legislatius al dia d'avui.
La Llei s'estructura en 2 títols, amb 173 articles , 10 disposicions addicionals, 3 disposicions transitòries, 1 derogatòria i 3 disposicions finals. A continuació, se'n relaten els aspectes més destacats.
En primer lloc, el Títol I , de la societat cooperativa, consta de tretze capítols. En el primer capítol, es defineix conceptualment la societat cooperativa i es delimita l'àmbit d'aplicació en funció del domicili i de les activitats que es desenvolupin, amb caràcter principal, dins el territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Es regula per primera vegada al lloc web corporatiu i les comunicacions per mitjans electrònics per adequar els tràmits dels nous òrgans socials a les tecnologies.
Així doncs, en la línia de la simplificació i la potenciació dels mitjans telemàtics, dóna la possibilitat a les societats cooperatives de tenir un web corporatiu, mitjançant el qual poden convocar l'assemblea general i posar una disposició dels socis la documentació i la informació
. preceptiva per a poder dur a terme determinades operacions societats, com ara fusions o transformacions. D'altra banda, es preveu la comunicació intrasocietària per mitjans electrònics, per tal de facilitar el dret d'informació de les persones sòcies així com reduir els costos de les comunicacions. Es fixa en tres el nom de socis necessaris per crear una cooperativa i s'estableix la possibilitat que la cooperativa pugui realitzar operacions amb tercers no socis, respectant les limitacions de caràcter estatutari, fiscal o sectorial existents. S'afegeix també un article de definicions per tal de clarificar els conceptes claus de la llei.
En el segon capítol , la Llei recull el procediment constitutiu de la societat cooperativa des de l'inici fins a l'adquisició de personalitat jurídica, i manté la possibilitat que es demani la qualificació prèvia dels estatuts davant el registre de cooperatives de les Illes Balears. El nombre de persones sòcies per a constituir una cooperativa es manté en tres si bé és recull el règim especial de microcooperatives on seran necessàries dues persones sòcies. S'ha revisat les matèries que han de constar en estatuts per tal de ressaltar l'autonomia de la voluntat i la màxima de l'autoorganització de la cooperativa.
El capítol III preveu l'existència del registre de cooperatives i assenyala els principis bàsics que l'han de regir, simplificant tràmits i eliminant càrregues, i els actes d'inscripció obligatòria, amb l'objectiu de recollir en un article tots els actes que requerien tal inscripció.
El capítol IV, de les persones sòcies, regula aspectes com la capacitat, l'adquisició, els drets i les obligacions de les persones sòcies, així com els tipus, i incorpora la figura de persona sòcia temporal i la pèrdua de la condició de persona. . sòcia. S'afegeix expressament que poden ser persones sòcies les comunitats de béns, herències jacents, comunitats de propietaris i societats rurals menorquines, tenint en compte el paper rellevant que tenen en la societat balear. Respecte a la persona sòcia associada, s'amplia el ventall d'aquesta figura que, en la llei anterior, només preveia com a sòcia de capital.
Amb la nova redacció, es preveu una forma de col·laboració més secundària de les persones associades, en activitats de caràcter auxiliar, accessoris o complements a l'activitat cooperativa. Es regula també el règim d'aplicació a la persona sòcia temporal, que podrà acordar cada cooperativa si
li interessa aquesta figura, sempre que ho prevegin els estatuts. Es clarifiquen els supòsits de baixa i les conseqüències jurídiques de cadascuna, tals com els efectes econòmics que es reubixen en un article en aquest capítol.
Al capítol V els òrgans socials, integren per l'assemblea general i el consell rector, que constitueixen elements estructurals de la persona jurídica necessària per al seu funcionament, es defineixen com a òrgans necessaris, es configura com a vehicles de l'expressió i manifestació de la voluntat de les persones sòcies i exerceixen el govern i l'administració de la societat. En concordança amb l'objectiu de digitalització de les cooperatives i vista l'experiència positiva de dur a terme reunions virtualment durant l'època de pandèmia, es preveu expressament en la llei aquesta modalitat de reunió. Es modifica el règim d'impugnació d'acords al règim de les societats de capital, atenent a que la llei també venia fent-hi referència.Respecte al consell rector, és novetat en aquesta llei fomentar la diversitat efectiva de gènere en el consell rector, que representa un equilibri en la configuració per gènere de la seva base social. També és novetat la configuració de la intervenció de comptes com un òrgan facultatiu i, a més, tenint en compte la disfunció que pot comportar l'exigència que aquest càrrec sigui ocupat obligatòriament per un soci, per la implicació tècnica de les tasques que té atribuïdes. S'obre la possibilitat que pugui ésser ocupat per una persona que no sigui sòcia. Es preveu l'existència d'altres òrgans socials, com són el comitè de recursos el comitè d'igualtat. S'introdueix un article de deures dels membres del consell rector, per tal de professionalitzar aquest òrgan, en consonància amb la responsabilitat que tenen pel seu càrrec.
El capítol VI , del règim econòmic, regula el capital social mínim, el règim d'aportacions, l'interès fix i limita d'aquestes i la seva actualització i transmissió amb criteris que incentiven i faciliten les aportacions tant de les persones sòcies com de les associades, respectant la naturalesa i els principis cooperatius.
Finalment, es regulen els fons socials obligatoris i els voluntaris. En l'àmbit econòmic es modifica les deduccions sobre aportacions obligatòries previstes en l'anterior norma en el fons de promoció i educació cap al fons de reserva obligatòria per tal de dotar de major solidesa i incrementar el fons. En aquesta línia, s'amplien les finalitats a les que pot destinar el fons d'educació i promoció.
En el capítol VII , la llei regula la documentació social i de la comptabilitat. S'ha optat també per la reducció de càrregues administratives/documentals tals com l'exigència del balanç social, així com la simplificació de la regulació en el cas de modificació d'estatuts.
Es regula, en el capítol VIII , un únic article sobre la modificació dels estatuts socials, simplificant el règim anterior en consonància amb la voluntat de reducció de càrregues administratives.
El capítol IX regula la fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació de les societats cooperatives, i en preveu els procediments i efectes. S'introdueix el règim de transformació que no estava previst en l'anterior redactat.
El capitol X regula els diferents tipus de cooperatives. Dona cobertura a les particularitats que caracteritzen les cooperatives agràries, i tracta de promoure i d'incentivar la modernització agrària amb estructures que incorporen les tècniques d'explotació i comercialització noves, així com el caràcter empresarial de la cooperativa agrària. Per una altra banda, la importància de les cooperatives de treball associat i d'habitatges en l'àmbit de les Illes Balears està perfectament acreditada i reconeguda; per tant, és imprescindible potenciar-les mitjançant una legislació adequada per a la seva consolidació i implantació definitiva. També són importants, i així queda reflectit a la Llei, les cooperatives d'iniciativa social encaminades a promoure l'esperit cooperatiu en activitats relacionades amb la sanitat, l'educació, la cultura o la integració laboral de persones que pateixen marginació o exclusió social. Es regulen també les cooperatives de persones consumidores i usuàries, els de serveis, de la mar, de transport, d'assegurances, sanitàries, d'ensenyament, de crèdit i les integrals. Destaca la introducció ex lege de la possibilitat que algunes classes de cooperatives tals com de consumidors, agràries i de segon grau, puguin constituir en el seu si comunitats energètiques, figures claus de participació ciutadana en la producció energètica, ressaltant així la contribució de les cooperatives.
El capítol XI regula les particularitats de les cooperatives de segon grau i els grups cooperatius.
En el capítol XII , s'incorpora dins el mateix text normatiu la regulació de les microcooperatives amb les particularitats que tenen amb el límit mínim de socis, la seva constitució i inscripció al registre, la durada màxima i les seves normes de funcionament.
El capítol XIII , potència l'associacionisme de les societats cooperatives i regula els convenis intercooperatius i altres formes de cooperació econòmica, garantint l'essència del moviment cooperatiu i facilitant-ne la consolidació, respectant en tot cas l'autonomia i la llibertat d' associació. Així doncs, en quant a l'associacionisme cooperatiu, s'ha optat per no incloure l'articulat de l'anterior llei i incloure un capítol sobre convenis intercooperatius i altres formes de col·laboració econòmica de les cooperatives, amb l'objectiu d'. '. 'obrir les cooperatives al mercat.
En el Títol II , de l'administració pública i de les societats cooperatives, que consta de dos capítols, és regula, en el capítol I, el foment del cooperativisme i, en el capítol II, el règim sancionador corresponent, que conté la tipificació. . de les infraccions i estableix les sancions correlatives, així com la funció inspectora, per tal de garantir l'aplicació de la regulació continguda al llarg de la Llei.
Les disposicions addicionals inclouen els aspectes següents: el còmput de terminis, la qualificació d'entitats sense ànim de lucre, els beneficis fiscals, la previsió d'actualització de les quantitats de les sancions, la possibilitat d'arbitratge per a la resolució de conflictes. . , la previsió de creació d'un òrgan assessor i consultiu, i les mesures de foment per crear ocupació.
Les disposicions transitòries estableixen el règim transitori en relació amb els expedients en matèria de cooperatives iniciats abans de la vigència de la present llei; estableixen un termini per adaptar l'estat de les cooperatives a les disposicions de la llei vigent i preveuen un règim temporal per al certificat de denominacions.
La disposició derogatòria deroga la Llei 1/2003, de 20 de març, de cooperatives de les Illes Balears, i la Llei 4/2019, de 31 de gener, de microcooperatives de les Illes Balears.
Les disposicions finals contenen l'entrada en vigor i l'encàrrec al Govern de les Illes Balears perquè dicti i adapti totes les disposicions que segueixen necessàries per aplicar i desplegar aquesta llei.
------------------------
Al cinquè i darrer punt de l' ordre del dia s'ha aprovat el dictamen de la Comissió d'Assumptes Socials, Drets Humans i Esports del Projecte de llei RGE núm. 5691/22, dimanant del Decret llei 7/2022, d'11 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears. [ DICTAMEN]
Tramitació parlamentària
La Llei aprovada derivada de la validació del Decret llei 7/2022, d'11 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes per part de la plenària extraordinària de dia 26 de juliol de 2022 on diversos grups parlamentaris sol·licitaren, i així ho aprovaren per unanimitat, que fos tramitat com a Projecte de llei pel procediment d'urgència [NOTA INFORMATIVA].
Aleshores, la Mesa del Parlament, dia 7 de setembre de 2022, acordà obrir un termini de 8 dies per tal que els grups parlamentaris recaptassin opinions i perquè els serveis de la cambra elaboren un dossier documental; i un cop transcorregut el qual, obrir un termini de 8 dies més de presentació d'esmenes (que acabarà el dia 28 de setembre de 2022) i que es tramitin davant la Comissió d'Assumptes Socials, Drets Humans i Esports. Dia 23 de gener de 2023 es constituí la ponència, la quan redactà l'informe. La Comissió d'Assumptes Socials, Drets Humans i Esports, en sessió extraordinària de dia 26 de gener de 2023, procedirà a l'elaboració del dictamen del projecte de llei esmentat. [DIARI DE SESSIONS DE DEBAT DICTAMEN ]
Debat plenari
A la sessió plenària d'avui, en primer lloc, s'ha procedit a la intervenció del projecte de llei per part de la consellera d'Afers Socials i Esports, Fina Santiago , en nom del Govern de les Illes Balears.
Tot seguit, s'ha procedit al debat de les esmenes dels grups parlamentaris per part dels diputats: Josep Melià (El Pi-Proposta per les Illes Balears), Margalida Duran (Popular) i Juan Manuel Gómez (Ciudadanos).
Per posicionar-se en relació a les esmenes han intervingut els parlamentaris: Cristina Mayor (Unidas Podemos), Miquel Ensenyat (MÉS per Mallorca), Sergio Rodríguez (VOX-Actua Baleares), Patricia Font (Mixt) i Beatriu Gamundí (Socialista).
Cap de les esmenes defensades en la plenària d'avui ha estat aprovada.
Resum del contingut
Aquesta llei té per objecte regular les prestacions socials de caràcter econòmic que s'emmarquen en l'àmbit dels serveis socials de les Illes Balears.
Pel que fa a l'estructura i al contingut, aquesta llei es divideix en cinc títols, 97 articles, quatre disposicions addicionals, una transitòria, una derogatòria i set finals.
El títol I , sobre disposicions generals, n'inclou l'objecte, que és el de regular les prestacions socials de caràcter econòmic en l'àmbit dels serveis socials de les Illes Balears. Així mateix, aquest títol inclou els aspectes comuns a les prestacions econòmiques, d'acord amb l'article 22 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, com són la naturalesa, el finançament. . o la periodicitat. Destaca la regulació del règim d'incompatibilitats, especialment amb l'aprovació per l'Estat de l'ingrés mínim vital.
El títol II regula les prestacions de dret subjectiu a la persona beneficiària quan els requisits fixats per la normativa que regula la prestació. Entre aquestes prestacions s'inclouen: en el capítol I, la renda social garantida; en el capítol II, el complement de renda social de les Illes Balears a les pensions no contributives; i, en el capítol III, la renda d'emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures de protecció de menors.
El títol III regula les prestacions econòmiques de dret de concurrència, caracteritzades per les limitacions pressupostàries i per l'aplicació de criteris de prelació segons la situació de necessitat social de cada sol·licitant.
El títol IV regula les prestacions econòmiques d'urgència social que tenen per objecte l'atenció de necessitats socials derivades de situacions d'urgència social. Es classifiquen en dues tipologies, tal com indica l'article 82, puc ser jutjats bàsics i d'intervenció social immediata. Ambdues tenen en comú la resposta dels poders públics a situacions de necessitat puntual, urgent i de subsistència.
El títol V regula les prestacions econòmiques de suport familiar i de suport a la inserció social, que estan destinats a facilitar el suport als processos de canvi i millora en la situació social en què es troba la persona o la família perceptora, per favor-ne. . la inserció social.
En la part final, el Decret llei inclou quatre disposicions addicionals: sobre el fitxer de prestacions socials de caràcter econòmic, creat pel Decret llei 10/2020, i que manté la seva estructura a l'annex únic de la norma present; sobre l'ampliació de referències a l'ingrés mínim vital a la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència; sobre la comissió de caràcter interdepartamental d'estudi dels complements de rendes diferents als de pensions no contributives; i, finalment, sobre la comissió d'avaluació de prestacions de la renda social garantida.
També s'inclou una disposició transitòria sobre les regles que han de regir les prestacions creades pel Decret llei 10/2020, de 12 de juny, en la transició als termes regulats en la norma present, i la tramitació dels expedients de sol·licitud de qualsevol de les prestacions, iniciat abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei.
S'inclou una disposició derogatòria única amb una relació de les disposicions que veuen afectades per l'entrada en vigor d'aquesta llei. No obstant aquesta disposició, les normes indicades queden sotmeses a les regles de transitorietat assenyalades prèviament.
Aquest Decret llei es tanca amb set disposicions finals: sobre la modificació de la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, en relació amb l’ampliació de la llista de prestacions socials de caràcter econòmic; sobre la modificació de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies, en relació amb la incorporació dels beneficiaris de l’ingrés mínim vital com a criteri de reconeixement de la condició de família en situació de vulnerabilitat econòmica especial; sobre la modificació del Decret 40/2017, de 25 d’agost, sobre els criteris d’autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d’emancipació, i de regulació de la renda d’autonomia personal per a joves que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil, en relació amb la vinculació amb les prestacions del Servei públic d’ocupació estatal (SEPE); sobre el caràcter reglamentari de la modificació continguda a la disposició final anterior; inclou les noves prestacions en la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020, aprovada pel Decret 66/2016, de 18 de novembre; es preveu l’adopció de mesures que permetin que tot el personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i del seu sector públic instrumental pugui acreditar el nivell de coneixement de català suficient per desenvolupar les funcions pròpies del lloc de treball, així com la modificació del període transitori d’implantació dels nous sistemes de provisió per tal de realitzar en un termini raonable totes les actuacions necessàries que permetin aquest canvi de sistema; i, finalment, sobre l’entrada en vigor a partir de l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.