Manifest amb motiu del Dia Mundial dels Drets de la Infància

Notícia del Parlament - 22 de novembre de 2022

Els grups polítics amb representació en el Parlament balear, a excepció de Vox, han llegit aquest dimarts un manifest amb motiu del Dia Mundial dels Drets de la Infància, que es va celebrar el passat 20 de novembre. 

Amb aquest manifest, que s'ha llegit a la Sala de les Passes Perdudes just abans d'iniciar-se la sessió plenària, els grups parlamentaris han reconegut, entre altres qüestions, que els infants han estat un dels col·lectius que més han patit els efectes de la COVID-19 i de la guerra a Ucraïna.

El text també anima a la societat a continuar treballant pels drets dels nins, independentment d'on hagin nascut, a desplegar una inversió més eficient en aquest sentit i a escoltar les preocupacions d'aquest col·lectiu.

L'acte s'ha iniciat amb les paraules del president del Parlament, Vicenç Thomas, qui ha donat la benvinguda i ha agraït la presència dels assistents a un acte amb el qual el Parlament de les Illes Balears ha volgut reafirmar el compromís amb el compliment i la garantia dels drets dels nins, nines i adolescents.  Per al president la celebració del Dia Mundial de la Infància és essencial per encoratjar a tothom a seguir treballant perquè tots els infants tinguin garantit el dret a la salut, a l'educació i a la protecció, independentment del lloc del món on hagin nascut. També ha fet esment que el text no ha pogut ser assumit com a declaració institucional de la cambra per falta d’unanimitat.

Han llegit el manifest els diputats: Núria Riera (Popular), Maria Antònia Sureda (El Pi-Proposta per les Illes Balears), Juan Manuel Gómez (Ciutadans), Cristina Mayor (Unides Podem), Miquel Ensenyat (MÉS per Mallorca), Patrícia Font (Grup Mixt) i Francina Armengol (Socialista). 

MANIFEST DIA MUNDIAL DE LA INFÀNCIA 2022

Els grups parlamentaris aquí presents, ens adherim a la commemoració de la celebració del Dia Mundial de la Infància destacant grans assoliments a favor dels drets dels nins i les nines, però també recordant que encara tenim reptes pendents d'aconseguir perquè els drets de la infància siguin una realitat en un Estat que ha ratificat la Convenció sobre els Drets del Nin fa més de 30 anys.

Els nins, nines i adolescents avui s'enfronten a múltiples desafiaments, com la pobresa i les desigualtats, la crisi climàtica, la violència, les conseqüències de la COVID-19, … desafiaments que comprometen el seu nivell de benestar avui, però també les seves oportunitats de desenvolupament i supervivència demà.

Assegurar la consecució dels drets de nins, nines i adolescents és una qüestió col·lectiva i d'obligat compliment. Quan un nin o una nina veu limitada la satisfacció dels seus drets, l'impacte en el seu benestar emocional és directe. Per això, tota la societat tenim un rol fonamental a assegurar que tots els nens i nenes se sentin emocionalment satisfets.

L'aprovació de la Convenció sobre els Drets del Nen en 1989 va suposar un gran avanç en el compliment dels drets de nens i nenes, així com la seva ratificació per Espanya l'any 1990. No obstant això, avui dia, queden encara grans reptes globals a abordar i que ens interpel·len també a nivell nacional, regional i local. Les recents crisis econòmiques, la crisi climàtica, la irrupció de la pandèmia de la COVID 19 i la guerra a Ucraïna, han posat en una situació complicada la supervivència de milions de persones en el món, i especialment de nens i nenes.

  • 1 de cada 10 adolescents de 10 a 19 anys en el món, tenen diagnosticat un problema de salut mental, i només el 2% dels pressupostos dels governs a nivell mundial és destinat a tractar la depressió, ansietat o altres. A Espanya, el 13,2%, de nens i nenes de 4 a 14 anys presentava risc de sofrir algun tipus de problema de mala salut mental, segons dades de l'Enquesta Nacional de Salut en 2017.
  • El nombre de nens i nenes que viuen en situació de pobresa en el món s'ha disparat a 1.200 milions. A Balears, 49.125 nens i nenes, el 24,5% de les persones menors de 18 anys, estan en risc de pobresa o exclusió social.
  • Més de 260 milions de nens i nenes no van a escola a nivell mundial. El 50% dels nens refugiats no té accés a l'educació.
  • 1 de cada 4 adolescents de les Illes Balears podria estar sent víctima de ciberassetjament, un 24,5% reconeix haver sofert assetjament escolar en algun moment de la seva vida.
  • Aproximadament tres de cada quatre nens i nenes en el món entre 2 i 4 anys (uns 300 milions) reben formes de disciplina violenta per part dels seus cuidadors principals. I uns quinze milions de nenes adolescents entre els 15 i 19 anys han sofert agressions sexuals.
  • Hi ha més de 36 milions de desplaçats forçosos menors d'edat i més de 35 milions de nens, nenes i adolescents migrants internacionals. Molts d'ells veuen cada dia vulnerats els seus drets a la supervivència i desenvolupament, educació, salut, protecció enfront de la violència, vida familiar, llibertat de moviments o participació. A Espanya, el sistema de protecció d'infància i d'acolliment a refugiats no són encara capaços de donar una resposta adaptada i que els condueixi a la plena inclusió social.
  • Milions de nens estan molt exposats a nivells cada vegada més elevats de contaminació atmosfèrica i 820 milions de nens estan molt exposats a les onades de calor. Espanya és un dels països europeus més vulnerables al canvi climàtic.

Hem de prendre decisions fermes per a garantir que cap nin i cap nina es quedi enrere, i que cadascun d'ells pugui desenvolupar el seu màxim potencial. És per això que demanem un compromís real per a promoure les següents accions que afavoreixin el compliment dels seus drets:

  • Promoure una major i més eficient inversió en la infància, garantint que s'assignen els recursos necessaris per a afrontar els reptes esmentats amb els drets de la infància en el centre.
  • Escoltar les preocupacions i necessitats de nens, nenes i adolescents, i contemplar-les d'una manera transversal en l'acció política, promovent la seva participació per a dissenyar juntament amb ells i elles les estratègies per a la recuperació d'aquesta crisi.
  • Tenir en compte en totes les decisions preses en la resposta a la crisi i en la recuperació, que tinguin efectes sobre la infància i adolescència, els principis rectors de la Convenció sobre els Drets del Nen: interès superior del nen, el dret a la vida, la supervivència i desenvolupament, el dret la participació i la no discriminació.

Respecte als seus drets:

  • Impulsar recursos de qualitat i especialitzats, així com mesures per a garantir la promoció, prevenció i atenció a la salut mental de la infància i adolescència, amb un focus especial en els col·lectius més vulnerables.
  • Impulsar prestacions de suport a la criança i mesures fiscals que beneficiïn a les famílies amb fills, especialment les més vulnerables.
  • Impulsar polítiques de reforç educatiu que garanteixin l'accés equitatiu i efectiu a una educació de qualitat a través de beques i programes de suport, especialment per als nens i nenes en les seves primeres etapes educatives i en situació de vulnerabilitat.
  • La protecció de la infància abans de res tipus de violència: impulsant mecanismes per a aconseguir entorns protectors, amb recursos suficients perquè tots els serveis dirigits a la infància garanteixin, des d'un enfocament preventiu, la protecció de nens, nenes i adolescents davant situacions de maltractaments, abusos, assetjament o violència.
  • Reforçar els programes dirigits a promoure la inclusió dels nens, nenes i adolescents migrants, refugiats, i dels joves que surten del sistema de protecció de la infància.
  • Promoure les accions necessàries per al compliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible i l'Acord de París, convertint la crisi provocada per la pandèmia COVID-19 en una oportunitat per a invertir en el present i el futur de la infància, reconstruint millor i amb un enfocament de sostenibilitat, sense perdre de vista l'amenaça de la crisi climàtica i el seu perniciós impacte en la infància.
  • Finalment, reconeixent les problemàtiques existents i els multiplicats reptes que enfrontem, és fonamental reafirmar el compromís per a desplegar accions i aconseguir resultats en favor de la infància a nivell local, nacional i mundial, enfortint la Cooperació Internacional per al Desenvolupament, tenint en compte l'impacte de la COVID-19 als països en desenvolupament i garantint la vacunació global i sistemes de salut enfortits.
Compartir FaceBookCompartir TwitterCompartir Google+

Correu del ciutadà

Contactau amb el Parlament, no oblideu que els camps assenyalats amb un signe (*) i en vermell són obligatoris.

Tipus de missatge

Per evitar el correu brossa generat per robots maliciosos, per favor, escriviu el resultat de la suma al camp de resultats abans de pitjar el botó d'enviar.

El resultat de

El termini de resposta serà de dos dies hàbils a partir de l'enviament.

Multimèdia

No hi ha cap emissió en directe en aquests moments.
La següent emissió serà: dia 29/11/2022 a les 09:00h del Ple del Parlament de les Illes Balears

Canal YouTube del Parlament                                   

No hi ha emissió en directe

Enllaços d'interès

Enllaç Biblioteca

Biblioteca del Parlament de les Illes Balears

Des d’aquí podeu accedir a la cerca de llibres i altres publicacions en el catàleg de la biblioteca i a una sèrie de dossiers relacionats amb l’activitat parlamentària.

Enllaç Junta Electoral

Junta Electoral de les Illes Balears

La Junta Electoral de les Illes Balears posa a la vostra disposició informació corresponent a les eleccions al Parlament de les Illes Balears i als consells insulars.

Peu de pàgina

Parlament de les Illes Balears

Carrer Conqueridor, 11. 07001 Palma,

Tel. 971 228 281

Fax 971 718 201

Idioma:



    Nre. de visites : 41428332

Mapa Web