El Parlament aprova la Llei de Consells Insulars

Notícia del Parlament - 14 de juny de 2022

També s'han substanciat, a més de la interpel·lació, les preguntes de control al Govern per part dels grups parlamentaris, s'ha rebutjat una moció i s'ha validat un decret llei pel qual s'estableix el règim de prestació del servei de taxi a Eivissa. 

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

Amb motiu del Dia Internacional de les Llengües de Signes Espanyoles, s'ha procedit a la lectura i aprovació d'una DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

 PREGUNTES

Al primer punt de l'ordre del dia s’han substanciat desset preguntes de control al Govern (dues han estat ajornades) les quals, amb el vídeo adjunt d'aquestes, han estat les següents:

Primera. RGE núm. 5007/22, de la diputada Patrícia Font i Marbán, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a polítiques actives d’ocupació per afavorir la reconversió dels llocs de treball afectats per la transició energètica. Decaiguda.

Segona. RGE núm. 4996/22, de la diputada María Tania Marí i Marí, del Grup Parlamentari Popular, relativa a instal·lacions a l’espai protegit de s’Estany d’es Peix a Formentera. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Tercera. RGE núm. 5002/22, de la diputada Isabel María Borrás i Rosselló, del Grup Parlamentari Popular, relativa a suspensió de teràpies oncològiques a l’Hospital de Son Espases. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Quarta. RGE núm. 4991/22, de la diputada Maria Antònia Sureda i Martí, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a execució del programa PREP a les escoles de música municipals. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Cinquena. RGE núm. 5001/22, del diputat Antonio Francisco Fuster i Zanoguera, del Grup Parlamentari Popular, relativa a situació de la construcció d’habitatges a l’antiga caserna de Son Busquets. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Sisena. RGE núm. 5010/22, del diputat Sergio Rodríguez i Farré, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a absència en el debat sobre la nova llei del turisme. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Setena. RGE núm. 4997/22, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a efecte per a les Illes Balears de la suspensió del tractat d’amistat entre Espanya i Argèlia. [VÍDEO DE LA PREGUNTA] Canviada

Vuitena. RGE núm. 5011/22, del diputat Marc Pérez-Ribas i Guerrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a construcció d’habitatge assequible per a joves. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Novena. RGE núm. 4995/22, del diputat Juan Manuel Gómez i Gordiola, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a processos d’estabilització per a la reducció de la temporalitat a l’Administració Pública. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Desena. RGE núm. 4999/22, de la diputada Margalida Durán i Cladera, del Grup Parlamentari Popular, relativa a gestió en matèria universitària. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Onzena. RGE núm. 4998/22, del diputat Sebastià Sagreras i Ballester, del Grup Parlamentari Popular, relativa a tren a la comarca de Migjorn. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Dotzena. RGE núm. 5000/22, del diputat José Luis Camps i Pons, del Grup Parlamentari Popular, relativa a restriccions de les barques d’arrossegament per part de la Unió Europea a Menorca. Ajornada.

Tretzena. RGE núm. 5003/22, de la diputada Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a compensació de la insularitat dels funcionaris a les Illes Balears. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Catorzena. RGE núm. 5006/22, del diputat Josep Castells i Baró, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a llei de consells i federalisme interior. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Quinzena. RGE núm. 4869/22, del diputat Jorge Campos i Asensi, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a acreditació del català per poder treballar a l’administració pública. Ajornada a la sessió anterior. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Setzena. RGE núm. 4992/22, del diputat Josep Melià i Ques, del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears, relativa a tren de Llevant o a Alcúdia. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Dissetena. RGE núm. 5009/22, del diputat Jorge Campos i Asensi, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a explicacions sobre els presumptes casos de corrupció. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Divuitena. RGE núm. 5005/22, de la diputada Patricia Guasp i Barrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a mesures adoptades pel Govern per reclamar la totalitat de les inversions de l’Estat per a les Illes Balears. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

Dinovena. RGE núm. 5004/22, del diputat Antonio Costa i Costa, del Grup Parlamentari Popular, relativa a explicacions a la ciutadania per part de la presidenta en relació amb el cas ports. [VÍDEO DE LA PREGUNTA]

 INTERPEL·LACIÓ

Tot seguit, al segon punt de l'ordre del dia, s'ha substanciat la interpel·lació presentada Grup Parlamentari Popular, relativa Política general del Govern en matèria de seguretat.

El diputat José Luis Camps ha interpel·lat la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat del Govern de les Illes Balears, Mercedes Garrido, perquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.

MOCIÓ

El tercer punt de l’ordre del dia ha correspost a ldebat i la votació de la Moció del Grup Parlamentari Popular relativa a Implantació dels curriculums de la LOMLOE per al curs 2022-2023, la qual ha estat REBUTJADA amb votacions separades per punts i amb els resultats següents:  

Primer. El Parlament de les Illes Balears constata la tardança del Govern de l’Estat en el desenvolupament de la Llei LOMLOE i en la aprovació dels RD dels currículums, així com la improvisació i falta de concreció de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears davant la imposició de la implantació de les lleis estatal i autonòmica el curs 2022-2023.

Rebutjat per 31 vots en contra (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 24 vots a favor (Maxo Benalal, Vox, Cs, El Pi i Popular). 

Segon. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat perquè, de manera immediata, dicti una transitorietat d’un any per implantar els nous currículums derivats de la LOMLOE, que entrarien en vigor el curs acadèmic 2023/2024.

Rebutjat per 31 vots en contra (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 24 vots a favor (Maxo Benalal, Vox, Cs, El Pi i Popular). 

Tercer. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears que, en el supòsit que el Govern de l’Estat no accepti un ajornament de l’entrada en vigor dels nous currículums educatius per al curs 2023/2024, es flexibilitzi molt més el grau d'implantació dels diferents currículums i altres preceptes de la LOMLOE, per tal de beneficiar la nostra comunitat educativa davant els diferents canvis que s’han d’emprendre, atès que encara no compten ni amb la informació ni la formació convenient per a la planificació i l'organització adequada del pròxim curs.

Rebutjat per 31 vots en contra (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 24 vots a favor (Maxo Benalal, Vox, Cs, El Pi i Popular). 

Quart. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a garantir de manera eficaç per al curs 2022-2023 el dret de tots els alumnes de Balears a la utilització del castellà, llengua oficial de l'Estat i vehicular dins el sistema educatiu, amb un percentatge d’hores lectives que no podrà ser inferior al 25%, tal i com estableixen les darreres decisions judicials.

Rebutjat per 34 vots en contra (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 20 vots a favor (Maxo Benalal, Vox, Cs i Popular)

Cinquè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears, a través de la Inspecció Educativa, a revisar els continguts dels llibres de text perquè, en cap cas, puguin contenir plantejaments ideològics, sectaris o partidistes.

Rebutjat per 31 vots en contra (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 20 vots a favor (Maxo Benalal, Vox, Cs i Popular) i 3 abstencions (El Pi). 

Sisè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a adequar l’aplicació GESTIB, el més aviat possible, davant el nou sistema d’avaluació que suposa la implementació de la LOMLOE.

Rebutjat per 31 vots en contra (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 24 vots a favor (Maxo Benalal, Vox, Cs, El Pi i Popular). 

Setè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a la dotació dels recursos necessaris tant als centres públics com als centres concertats per a la creació del nou batxiller general, d’oferta obligada tal i com fixa la LOMLOE i que imposa, entre d’altres, comptar amb noves matèries com matemàtiques i economia general.

Rebutjat per 34 vots en contra (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 24 vots a favor (Maxo Benalal, Vox, El Pi i Popular). 

Vuitè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a impartir, el més aviat possible, els cursos de formació necessària per a la nova assignatura de batxillerat anomenada “Treball de recerca”. Així com a dotar dels recursos necessaris els centres, tant públics com concertats, ja que la ràtio d’aquesta assignatura no pot superar els quinze alumnes per professor.

Rebutjat per 31 vots en contra (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 24 vots a favor (Maxo Benalal, Vox, Cs, El Pi i Popular). 

Novè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a la dotació dels recursos necessaris, tant als centres públics com concertats, davant el canvi en les categories de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NESE, NEE), per garantir una atenció a la diversitat de qualitat i que asseguri la igualtat d’oportunitats dels alumnes.

Rebutjat per 31 vots en contra (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 24 vots a favor (Maxo Benalal, Vox, Cs, El Pi i Popular). 

Desè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a la dotació dels recursos necessaris, tant als centres públics comconcertats, per garantir que el programa de diversificació curricular, fins ara programa de millora de l'aprenentatge i del rendiment, es pugui impartir com un grup independent, amb aules separades, tal i com estableix la LOMLOE. 

Rebutjat per 31 vots en contra (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista) i 24 vots a favor (Maxo Benalal, Vox, Cs, El Pi i Popular). 

Onzè. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears, a través de la Inspecció Educativa, a revisar els continguts dels llibres de text i activitats extracurriculars per a impedir, o fos el cas, que es vulnerin els drets constitucionals en matèria d'educació moral i sexual. Amb esmena transaccionada de Vox incorporada. 

Rebutjat per 31 vots en contra (Mixt, El Pi, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista), 17 vots a favor (Maxo Benalal, Vox i Popular) i 4 abstencions (Cs).

Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.

Intervencions

Per a la defensa de la iniciativa ha intervingut: Margalida Durán (Popular). 

El Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares ha formulat una esmena a la iniciativa que, defensades per Sergio Rodríguez,  ha estat acceptada pel grup proposant amb una transacció.

Al torn de fixació de posicions han intervingut: Gloria Santiago (Unidas Podemos), Patricia Guasp (Ciudadanos), Joan Mas (MÉS per Mallorca), Lina Pons (El Pi-Proposta per les Illes Balears), Patricia Font (Mixt-MÉS per Menorca) i Carles Bona (Socialista). 

PROJECTE DE LLEI DE CONSELLS INSULARS

La sessió plenària de Parlament ha aprovat el Dictàmen de la Llei de Consells Insulars amb la majoria dels vots a favor de la cambra autonòmica, havent-se obtingut per a la votació conjunta de la llei la majoria qualificada de dos terços que l'Estatut d'Autonomia dictamina (49 vots a favor, 4 vots en contra -Maxo Benalal i VOX- i 2 abstencions -Mixt-MÉS per Menorca-),  i amb la incorporació de tres esmenes de les formulades pel Grup Parlamentari Popular (RGE. 14170/21 transaccionada, RGE 14173/21 i RGE 14191/21 transaccionada). 

Tramitació parlamentària

El projecte de llei entrà al Parlament dia 4 d'octubre de 2021,  després que el Consell de Govern de les Illes Balears, a proposta de la consellera de Presidència, Funció Pública Igualtat, en la sessió de dia 20 de setembre de 2021, l'aprovàs.

La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 6 d'octubre de 2021, admeté a tràmit el Projecte de Llei. Igualment, la Mesa acordà obrir un termini de 15 dies per tal que els grups parlamentaris recaptassin opinions i perquè els serveis de la cambra elaborassin un dossier documental; i un cop transcorregut el qual, obrir el termini ordinari de presentació d'esmenes i que es tramatès davant la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals.

Així mateix, la Mesa acorda trametre aquest projecte de llei a la Comissió General de Consells Insulars de composició paritària Parlament-Consells Insulars, per tal que, si esqueia, s'hi pogués posicionar mitjançant un acord de caràcter no vinculant, per recaptar opinions.

Finalitzat el període de presentació d'esmenes, el  Projecte de llei es va remetre a la Comissió de Medi Ambient i ordenació Territorial on se substanciaren debats i votacions amb l'aprovació d'esmenes parcials que permeteren elaborar primer un informe de ponència (10 de maig de 2022) i, a continuació, un dictamen de la Comissió (1 de juny de 2022), que ha estat debatut i aprovat avui en sessió plenària [DIARI DE SESSIONS]

Debat plenari

El debat d'avui s’ha encetat amb la presentació del projecte de llei per part de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, en representació del Govern.

Tot seguit s'ha substanciat la defensa de les esmenes que, no havent estat aprovades ni en ponència ni en comissió, els grups parlamentaris han volgut mantenir per al seu debat en plenari. Aquestes han estat defensades des de la tribuna pels parlamentaris: Maria Antònia Sureda (El Pi-Proposta per les Illes Balears), Joana Aina Campomar (MÉS per Mallorca), Josep Castells (Mixt-MÉS per Menorca), Antonio Jesús Sanz (Mixt-GxFormentera+PSIB-PSOE+EUIB), Jorge Campos (VOX-Actua Baleares), Vicent Marí (Popular) i Marc-Pérez Ribas (Ciudadanos).

Per posicionar-se respecte de les esmenes han intervingut: Esperança Sanz (Unidas Podemos) i Damià Borràs (Socialista).

Contingut de la llei

Aquesta Llei té per objecte establir el marc jurídic fonamental de l’organització, el funcionament i el règim jurídic dels consells insulars i de les entitats que en depenen, d’acord amb la Constitució, l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i la legislació bàsica de l’Estat.

La Llei ve motivada per una necessària actualització de la darrera Llei de consells insulars, de l’any 2000, que ha quedat desfasada per la posterior actualització de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears l’any 2007.

Aquesta Llei vol respondre a les necessitats de modernització dels consells insulars i a l’exigència creixent d’eficàcia i eficiència en la gestió pública, alhora que pretén contribuir a articular millor les relacions dels ens insulars amb les administracions autonòmica i municipal. La reforma empresa no és, per tant, una mera actualització del règim jurídic dels consells, sinó una nova ordenació amb la qual es volen aportar solucions als reptes de servei públic que planteja la ciutadania.

En primer lloc, la nova normativa regula la singularitat dels consells com a part de l’Administració local i com a part de l’administració autonòmica, convertint-los en unes institucions singulars i essencials a l’hora d’apropar els principals serveis públics a cada illa de manera eficaç i amb proximitat. En concret, els consells insulars són les institucions de govern de cada una de les illes i n’exerceixen el govern, l’administració i la representació, a més de ser institucions de la Comunitat Autònoma en la mesura que participen de les potestats normativa i executiva d’aquesta. I són també entitats locals dotades de personalitat jurídica pròpia i d’autonomia per a la gestió dels seus interessos, per la qual cosa disposen de les potestats administratives pròpies de les administracions públiques territorials.

Un altre dels aspectes principals de la Llei és que enforteix la posició del president o presidenta i del consell executiu, que passen a assumir algunes de les competències de caràcter eminentment administratiu que fins ara corresponien al ple. Guia aquest plantejament la idea de dotar de més operativitat les administracions insulars sense minva de l’esfera de decisió democràtica que correspon al ple i a les seves comissions. Les atribucions del president reforcen especialment el seu vessant de cap del govern insular i de l’aparell administratiu que en depèn, i són destacables les seves facultats normatives per al disseny dels departaments insulars. Per la seva banda, el consell executiu veu ampliades les seves responsabilitats en matèries com ara la direcció de l’aparell administratiu insular, la política de personal, la contractacio pública, la gestió dels béns públics, l’expropiació forçosa o l’exercici d’accions judicials.

Per primera vegada, la Llei de consells insulars preveu la regulació de les entitats integrants del sector públic instrumental que es pot implantar a cada illa: organismes autònoms, entitats públiques empresarials, societats públiques, fundacions del sector públic i consorcis. Com a novetat, per tant, s’estableixen regles legals de caràcter mínim per a la creació, l’organització, el funcionament i l’extinció d’aquestes entitats, a fi de cercar la racionalitat, l’eficàcia i l’eficiència d’aquestes estructures.

La Llei també estableix el tractament dels drets i deures dels membres dels consells insulars, que són tant els consellers elegits per formar part del ple com els consellers, electes o no, que integren el consell executiu. La Llei pretén que el règim d’incompatibilitats s’equipari al que s’aplica en l’àmbit de l’Administració autonòmica.

El títol IV es dedica al bon govern i al govern en funcions, a fi de completar el marc regulador dels consells insulars amb aspectes relatius a la governança, als principis de transparència i d’accés a la informació pública i als drets dels ciutadans. En aquest punt, són destacables el tractament dels aspectes relacionats amb l’ètica pública i la possibilitat de creació de comissionats independents encarregats de vetlar per la protecció dels drets dels ciutadans en les seves relacions amb l’Administració insular. Així mateix, suposa una novetat la introducció de regles per a la transició entre mandats, amb les quals es pretenen traslladar a l’àmbit dels consells insulars els plantejaments normatius que ja es preveuen, per exemple, en les administracions estatal i autonòmica, tot cercant l’equilibri entre principis com ara els de neutralitat i eficàcia.

En l’àmbit municipal, els consells insulars es configuren com a administracions de referència en les accions d’assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis. La Llei presta una atenció especial al procediment de dispensa de serveis i als plans insulars de cooperació, instruments idonis per canalitzar, mitjançant la priorització objectiva dels projectes, la cooperació econòmica en matèria d’obres i serveis de competència municipal. D’altra banda, amb la Llei es pretenen consolidar les assemblees de batles com a vies de col·laboració en matèries d’interès supramunicipal.

Finalment, preveu l’establiment d’un règim específic per al Consell Insular de Formentera, atesa la seva singularitat de municipi i illa.

DECRET LLEI 5/2022

Al cinquè punt de l’ordre del dia  el Ple ha validat per 46 vots a favor i 9 abstencions (Maxo Benalal, Mixt-MÉS per Menorca, El Pi, Vox) el Decret llei 5/2022, de 16 de maig, de modificació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, i pel qual s’estableix el règim de prestació del servei de taxi en l’àmbit territorial de l’illa d’Eivissa.

S'ha sol·licitat que el Decret sigui tramitat com a projecte de llei, la qual cosa ha estat REBUTJADA per 29 vots en contra, 7 vots a favor (Maxo Benalal i El Pi) i 19 abstencions (Cs i Popular). 

El Decret llei fou aprovat en sessió extraordinària del Consell de Govern, dia 16 de maig de 2022, a proposta de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball i del conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern de les Illes Balears, i registrat al Parlament el dia 25 de maig mitjançant (RGE 4737/2022), perquè se li donàs la tramitació reglamentària corresponent.

Debat plenari

El Decret llei ha estat presentat i exposat pel conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí.

Tot seguit han intervingut els diputats dels grups parlamentaris en torn a favor de la validació Vicent Marí (Popular), Gloria Santiago (Unidas Podemos), Marc Pérez-Ribas (Ciudadanos), Joan Mas (MÉS per Mallorca), Antonio Jesús Sanz (Mixt-GxF+PSIB-PSOE+EUIB) i Pilar Costa (Socialista). 

En el torn en contra de la validació han intervingut els diputats Idoia Ribas (VOX) i Josep Melià (El Pi-Proposa per les Illes Balears).

Contingut

Aquest Decret llei s'estructura en un article, una disposició addicional, una disposició derogatòria i vuit disposicions finals.

Mitjançant l'article únic es modifiquen diversos articles de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercicid'activitats  a les  Illes  Balears,  per  fer  front  a la  proliferació  de les  festes il·legals,  sobretot les  que  es duen  a terme  en  habitatges i  endeterminats àmbits de sòl rústic. 

Amb aquesta modificació de la Llei es  fa una definició acurada d'aquestes  festes, diferenciant-les de les que tenen un caràcter familiar o privat i  de la  resta  d'activitats  no  permanents  que, malgrat  que  puguin  presentar  similituds amb aquestes  festes, no tenen aquest caràcter d'esdeveniments organitzats com a oferta paral·lela a l'oferta legal d'oci i entreteniment. Així mateix, s'estableix un règim sancionador rigorós que abasta tant els organitzadors i les persones que es lucren amb aquestes activitats com els participants que, amb la seva actitud incívica, posen en risc la salut de les persones o el medi ambient.

La  disposició addicional  única estableix el  règim  de prestació  del  servei  de taxi en l'àmbit territorial  de l'illa d'Eivissa  que afecta l'àmbit d'aplicació de les tarifes, i són aplicables al servei de taxi tant de caràcter urbà com interurbà, ordinari o estacional; s'adeqüen a la situació actual les condicions del règim de recollida de viatgers, eliminant la preferència a les parades dels taxis municipals i incorporant el règim de posicionament per satèl·lit (GPS); s'inclou el suplement de gestió de servei de posicionament per satèl·lit dins el suplement per radiotelèfon; es preveu que les tarifes corresponents al  servei per distància  recorreguda únicament s'aplicaran quan els vehicles no  superin la velocitat màxima permesa; en relació amb la incorporació al taxímetre de la tarifa per quilòmetres realment recorreguts se suprimeix que es completi el preu final amb l'import de la tornada al lloc d'origen del servei, i s'estableix que els usuaris tenen dret al transport gratuït de l'equipatge.

Mitjançant  la  disposició  derogatòria  es  deroguen  totes les  disposicions  de  rang  igual  o  inferior  que  s'oposin  a aquest  Decret  llei,  el contradiguin o siguin incompatibles amb el que disposa i, en particular, l'Ordre del conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori de 27 de juliol de 2012 sobre el règim de tarifes màximes obligatòries dels serveis interurbans de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme que es desenvolupen en el territori de l'illa d'Eivissa, i el punt 7 de l'article 95 de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears.

Per mitjà de la disposició final primera d'aquest Decret llei es modifica la disposició addicional primera del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna, a fi d'estendre a la Universitat de les  Illes Balears i les  seves entitats instrumentals les previsions normatives en matèria de contractació que, respecte dels consells insulars, els ens locals i les seves entitats instrumentals, conté el primer paràgraf de la disposició addicional esmentada.

La disposició final segona d'aquest Decret llei modifica l'article 17 de la Llei 2/1998, de 13 de març, d'ordenació d'emergències a les Illes Balears, per tal de permetre que, mitjançant un conveni, el personal de les institucions d'interès públic pugui prestar el servei de salvament i socorrisme de les platges.

Mitjançant la disposició  final tercera d'aquest Decret llei es modifica puntualment la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, perquè, en vista de la problemàtica generada a l'aeroport per la captació il·legal de viatgers in situ a la terminal per part d'empreses VD (minibús), incomplint l'obligació de precontractació establerta en l'article 63.4 de la Llei 4/2014, i en vista del que suposa això de competència deslleial dins el sector del transport de viatgers, es considera necessari que en aquesta temporada turística es pugui sancionar també el simple oferiment de serveis de transport als viatgers per part d'empreses transportistes (i no només la prestació de serveis de transport incomplint les condicions establertes en l'article 63.4, com fins ara), per facilitar així la inspecció i la sanció d'aquesta conducta il·legal de captació. A més, també s'ha considerat adient pujar un grau la qualificació d'aquesta conducta infractora (la captació de viatgers  fora  dels  locals  i les  oficines  de  l'empresa  transportista),  que  queda qualificada  a  partir  d'ara  com  a  infracció  molt  greu,  per aconseguir així dissuadir les empreses de fer aquesta conducta infractora.

Per mitjà de la disposició final quarta d'aquest Decret llei, es modifica la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, pels motius següents: atorgar una nova redacció als punts 1 i 4 de l'article 23, per tal d'adequar-ne la regulació al contingut de l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú, així com introduir una referència a l'incompliment del règim d'autorització, tot en  la línia  d'una  adequada  seguretat  jurídica;  incloure  una  nova lletra,  la  m),  a l'article  120,  relativa  a  incompliments  de determinades obligacions derivades de la Directiva 2000/31/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny; modificar el punt 1 de l'article 128, per tal de fer una referència a les mesures provisionals previstes per la Llei 39/2015, per seguretat jurídica, i afegir un nou article, el 128 bis, per tal d'introduir  la  possibilitat  d'aplicar  multes  coercitives  en l'àmbit  de  la  normativa  turística,  a  l'efecte  de  poder garantir  amb  l'eficàcia adequada el compliment d'aquesta.

Així  mateix,  per  mitjà  de  la  disposició  final  cinquena,  es modifica  puntualment  l'article  7  de  la  Llei  5/2021,  de  28 de  desembre,  de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2022, a fi d'introduir un nou apartat 4 en l'article esmentat pel qual es prevegi expressament la possibilitat d'incorporar o generar crèdit en l'estat de despeses de l'exercici de 2022, segons correspongui, per raó dels ingressos derivats dels reintegraments de fons percebuts pels beneficiaris dels ajuts establerts en el Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de recolzament a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19.

Mitjançant la disposició final sisena s'afegeix una nova disposició addicional sisena a la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les  Illes Balears,  amb l'objectiu  d'establir mesures  respectuoses  amb l'accessibilitat i  amb  el valor  històric i  de  protecció  de  determinats transports públics

Completen aquest Decret llei la disposició final setena, mitjançant la qual es faculta el Consell de Govern perquè, mitjançant un decret, pugui modificar les normes que conté la disposició addicional única, i la disposició final vuitena, mitjançant la qual s'estableix l'entrada en vigor del Decret llei l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Compartir FaceBookCompartir TwitterCompartir Google+

Correu del ciutadà

Contactau amb el Parlament, no oblideu que els camps assenyalats amb un signe (*) i en vermell són obligatoris.

Tipus de missatge

Per evitar el correu brossa generat per robots maliciosos, per favor, escriviu el resultat de la suma al camp de resultats abans de pitjar el botó d'enviar.

El resultat de

El termini de resposta serà de dos dies hàbils a partir de l'enviament.

Multimèdia

No hi ha cap emissió en directe en aquests moments.
La següent emissió serà: dia 4/07/2022 a les 11:00h de la COMISSIÓ D'EDUCACIÓ, RECERCA I CULTURA

Canal YouTube del Parlament                                   

No hi ha emissió en directe

Enllaços d'interès

Enllaç Biblioteca

Biblioteca del Parlament de les Illes Balears

Des d’aquí podeu accedir a la cerca de llibres i altres publicacions en el catàleg de la biblioteca i a una sèrie de dossiers relacionats amb l’activitat parlamentària.

Enllaç Junta Electoral

Junta Electoral de les Illes Balears

La Junta Electoral de les Illes Balears posa a la vostra disposició informació corresponent a les eleccions al Parlament de les Illes Balears i als consells insulars.

Peu de pàgina

Parlament de les Illes Balears

Carrer Conqueridor, 11. 07001 Palma, Tel. 971 228 281 Fax 971 718 201

Idioma:

    Nre. de visites : 36606359

Mapa Web