El Ple rebutja les tres esmenes a la totalitat presentades als pressuposts de 2021

Notícia del Parlament - 17 de novembre de 2020

Les esmenes a la totalitat dels grups PI, VOX i Popular han comptat amb el vot en contra del Grup Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista, i l'abstenció de Ciudadanos. S'han aprovat també les quantitats globals dels pressuposts

 

Durant el darrer punt de l'ordre del dia de la sessió plenària celebrada avui matí han estat rebutjades les tres esmenes de totalitat de devolució presentades pels grups parlamentaris Popular, VOX-Actua Baleares i El Pi-Proposta per les Illes Balears al Projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a 2021 per 31 vots en contra (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista), 21 a favor (El Pi, Vox i Popular) i 5 abstencions (Ciudadanos).

 

Presentació del Projecte de llei

El punt del debat de totalitat al Projecte de llei s'ha encetat amb la intervenció de la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, que ha presentat i defensat la iniciativa legislativa del Govern. Tot seguit, s’ha procedit al debat del contingut de les esmenes a la totalitat de devolució presentades pels esmentats grups parlamentaris.

 

Esmena del Grup Parlamentari Popular 

En primer lloc, s’ha passat a la defensa de l’esmena a la totalitat presentada pel Grup Parlamentari Popular (RGE 16013/2020), per part del diputat Gabriel Company que l’ha argumentada d’acord a les següents motivacions presentades al text de l'esmena:

Primer. El Govern de les Illes Balears estima a l’Informe economicofinancer inclòs com annex als Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pel 2021 (PGCAIB2021 endavant) una caiguda del PIB nominal de les Illes Balears del -29,5% a l’any 2020. Si es té en compte que a l’any 2019 el PIB de Balears ascendí a 33.715,7 milions d’euros, la caiguda esmentada situaria el PIB nominal pel 2020 en els 23.765,1 milions d’euros. Per la seva banda, el propi Govern estima una recuperació per a l’any 2021 del +13,1% que situaria el PIB nominal 2021 en els 26.878,0 milions d’euros. Si s’accepten aquestes  estimacions com a possibles, dins un més que evident escenari d’enorme incertesa, observem que el propi Govern estima una descomunal caiguda del -20,3% (6.837,7 milions) del PIB nominal pel 2021 en relació al 2019.

Segon. La caiguda del PIB per a l’exercici 2021 en relació al 2019 (exercici previ a la crisi) genera un impacte directe sobre la recaptació dels tributs cedits no subjectes a liquidació i sobre els tributs propis. La Conselleria d’Hisenda estima una caiguda de la recaptació d’aquests tributs pel 2021 de -276,7 milions (-26,6%) respecte a la previsió inicial pressupostada el 2020, previ a la pandèmia. Tenint en compte que la previsió estimada per aquests tributs el 2021 es un -24,4% (246,4 milions) inferior a la recaptació real liquidada per a 2019, la caiguda del PIB 2019 a 2021 que s’estima que arribarà al -20,3%, tributs com el de transmissions patrimonials que són molt elàstics i considerant que caigudes molt inferiors del PIB a l’anterior crisi, provocaren caigudes molt més rellevants de la recaptació, ens permeten concloure que les estimacions de recaptació de la Conselleria d’hisenda a n’aquest tributs per a l’any 2021 estaria sobre estimada en al menys 150 milions d’euros.

Tercer. En relació a les bestretes a compte del Sistema de Finançament autonòmic, cal tenir en compte que el 2019 suposaren 1.980,43 milions d’euros, 2020 s’incrementaren fins arribar als 2.096,09 milions d’euros i pel 2021 l’estimació a dia d’avui i la que s’ha fet servir per elaborar els pressuposts  ascendeix a 2.092,26 milions d’euros (49% dels ingressos totals). En conseqüència, es més que evident que les bestretes a compte dels exercicis 2020 i 2021 no tenen en compte per res la profunda crisis econòmica derivada de la pandèmia i per tant, la brutal caiguda d’ingressos tributaris que evidentment s’està produint el 2020 i que continuarà el 2021. Aquesta  descomunal sobreestimació de les bestretes a compte de 2020 i 2021, que podria superar els 800 milions d’euros, impactarà directament als exercicis 2022 i 2023 quan es facin les liquidacions definitives del sistema de finançament, es a dir, el Govern s’està gastant anticipadament els recursos de 2022 i 2023 al menys. A més, el propi Govern a la memòria descriptiva del límit màxim de despesa no financera de la CAIB pel 2021, reconeix “cert” risc de que  l’actualitzin les bestretes del sistema de finançament pel 2021. Si fos així, les previsions d’ingressos incloses al pressupost es transformarien en paper mullat.

Quart. Per altra banda, en concepte d’aportacions alienes s’inclouen 295,7 milions corresponents a aportacions extraordinàries de l’AGE per a compensar els efectes de la COVID19, respecte als que no es coneix a dia d’avui la seva distribució per CCAA, 100 milions del Pla REACT-EU sense que a dia d’avui estigui garantit que el Regne d’Espanya percebi els recursos durant el 2021 i molt menys la distribució dels mateixos i 60 milions d’un protocol de 2015 en matèria de carreteres del que no s’ha rebut mai cap import i no es troba pressupostat a l’estat de despeses del projecte de Pressuposts Generals de l’Estat pel 2021. Si es seguis un criteri de prudència, tal com aconsella la realitat del moment, no s’haurien hagut d’incloure aquests ingressos i en cas de rebre’ls, generar la despesa corresponent.

Cinquè. Atès l’enorme risc que existeix de que una part substancial dels ingressos de la CAIB pel 2021 no es materialitzin de forma efectiva, no es pot qualificar en cap cas el nivell de despesa no financera del projecte de pressupost de la CAIB pel 2021 com a prudent, tal com requereix la situació actual. De fet, un increment de la despesa no financera de 342,7 milions d’euros (+7,8%) respecte a 2020, que en el millor dels casos ens durà a un dèficit de prop de 300 milions i en que s’estaran gastant part dels ingressos del 2023, denota que el Govern de les Illes Balears pretén dur a terme la mateixa política d’expansió i descontrol de la despesa que un govern d’esquerres ja dugué el 2009 amb conseqüències nefastes pels comptes públics autonòmics i el conjunt de la ciutadania.

Sisè. Per altra banda, l’articulat del projecte de llei de pressuposts recull al Capítol III un nou impost anomenat Cànon sobre l’abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, amb entrada en vigor al juliol de 2021. En  conseqüència, no només no es redueix la pressió fiscal sobre els ciutadans i les empreses de les Illes Balears, tal com requeriria la intensa crisi econòmica i social que estem sofrint, sinó que a més es pretenen crear nous impostos amb una suposada finalitat ambiental i amb una clara incidència sobre les rendes mitjanes i baixes.

Setè. A més, el projecte de pressuposts no inclou la més que necessària contenció de tota la despesa supèrflua i del tot improductiva que els Govern d’esquerres ha acumulat durant els darrers 5 anys. No s’estableixen restriccions de la despesa amb criteris de necessitat i eficiència, tal com requereix la situació actual i tal com demana la ciutadania, ni per descomptat es redueix de forma contundent una estructura política i de càrrecs de confiança totalment sobredimensionada i impròpia dels temps que vivim.

Vuitè. Per altra banda, aquest projecte de pressupost no es el que els ciutadans i les empreses de les Illes Balears necessiten, per afrontar primer i superar després la terrible crisis econòmica. Es absolutament necessari que es doti de la liquiditat suficient a les petites i mitjanes empreses i els autònoms, per tal de que puguin resistir l’enorme pèrdua d’ingressos que estan tenint i pugin mantenir o reduir el mínim possible les plantilles de treballadors. Salvar el teixit productiu, que en gran mesura es composa de PIMES i autònoms, per salvar els llocs de feina i el poder adquisitiu de les famílies.
Desafortunadament, res inclou el projecte de pressupost per incrementar els avals públics autonòmics fins al menys els 700 milions d’euros ni tampoc les ajudes directes i a fons perdut fins als 150-200 milions d’euros.

Novè. Tampoc s’inclouen partides extraordinàries i especifiques, per un import mínim de 25 milions d’euros, per ajudar als ciutadans i molt especialment a les famílies més vulnerables i els joves que es volen emancipar, a accedir a un habitatge. Tampoc s’estableix el mes mínim reconeixement, en forma de increment salarial o pagament extraordinari, pel treball, esforç i dedicació del personal sanitari durant tota la pandèmia.

Desè. No s’ha mostrat tampoc la més mínima voluntat de constituir una comissió no permanent, amb la participació de tots els grups parlamentaris, per tal de controlar el repartiment dels fons nacionals i europeus per a la reactivació econòmica de les Illes Balears. De fet, resulta vertaderament sorprenent que els 100 milions del Fons REACT-EU s’incloguin íntegrament a la secció 31 del projecte de pressuposts, sense especificar els projectes que es pretenen executar o la distribució territorial i sense que hi hagi, per tant, ni la més mínima fiscalització per part del Parlament de les Illes Balears.

 

Esmena del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares 

En segon lloc, s'ha procedit al debat de l'esmena a la totalitat del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares (RGE 16066/2020), per part del diputat Sergio Rodríguez, que ha defensat els punts següent en contra dels pressuposts:

Els pressupostos presenten unes partides d'ingressos incertes i amb una previsió dels mateixos molt optimista. És la pròpia conselleria d'Hisenda qui reconeix en la seva proposta de sostre de despesa que “ateses els incerteses de la conjuntura actual, existeix cert risc que els previsions ministerials s’hagin d’ajustar en els propers mesos, d’acord a l’evolució real dels indicadors d’activitat econòmica i tributària”. El Govern admet, per tant, que la previsió d'ingressos procedent del finançament autonòmic dependrà de la conjuntura econòmica i l'evolució de la pandèmia i que per tant, pot ser ajustada a la baixa. És evident (ho diu el propi Govern) que l'augment del finançament autonòmic pressupostat, més que una realitat és un desig.


• Els pressupostos s'han elaborat amb una previsió de creixement per a 2021 de 13,1%, quan, per posar un exemple, el BVA Research preveu un creixement per a Balears l'any 2021 de només un 10,5%. La previsió excessivament optimista per part del Govern quant al creixement econòmic posa en evidència unes partides de recaptació via imposts inflades i molt poc creïbles.


• Els pressupostos preveuen transferències corrents i de capital per un import total de 636,8 milions d'euros, 295,7 milions d'euros en concepte d'aportacions extraordinàries de l'Estat per a fer front a l'efecte de la COVID, 100 milions en concepte del repartiment d'ajudes europees i 60 milions corresponent al conveni de carreteres. Si ja és dubtós que arribin les partides extraordinàries del COVID i les d'Europa, el que és segur és que no arribaran els 60 milions del conveni de carreteres. El Govern, de manera incomprensible i imprudent, porta anys fent previsió d'uns ingressos per import de 120 milions d'euros en concepte de conveni de carretera, diners del qual mai no ha arribat un euro. Ara, se suposa que per vergonya, per a l'any 2021 només preveuen 60 milions, que tampoc arribaran i que només faran incrementar el dèficit.


• Els pressupostos de la CAIB de 2021 són uns pressupostos imprudents ja que, enfront d'unes despeses expansives que són segures, es contraposen uns ingressos inflats improbables. El dèficit pressupostat, ja de per si elevat i calculat en 295,7 milions d'euros, serà llargament superat per una realitat que serà molt pitjor i que perfectament pot rondar els 500 milions d'euros. Aquests pressupostos, per tant, ens condueixen irremediablement a una situació de dèficits per sobre dels 500 milions d'euros, a un increment del deute a nivells insostenibles i a l'inici de l'impagament a proveïdors.


• Malgrat que el Govern d'esquerres ha tingut els exercicis econòmics amb els majors nivells d'ingressos, han estat incapaços de controlar el major dels
desequilibris que té la comunitat autònoma: l'excessiu endeutament. I amb
aquests pressupostos la situació empitjora fins i tot més. La previsió del Govern és incrementar l'endeutament en 308,34 milions d'euros, de manera que passaríem de deure un 26,08% sobre el PIB a un 34,80% sobre el PIB (quan l'objectiu hauria de ser del 27% sobre el PIB). El deute previst per a final de 2021 és de 9.352,57 milions d'euros, una autèntica barbaritat i rècord històric. No obstant això, atès que el dèficit serà major del previst i els ingressos estan inflats, el més probable és que el nivell d'endeutament sigui encara molt superior al pressupostat.


• Els pressupostos de la CAIB 2021 suposen a més l'abandonament més absolut als petits empresaris i autònoms, que estan sent els grans perjudicats per la pandèmia i per les mesures restrictives imposades pel Govern. I mentre se'ls obliga a tancar el negoci o a restriccions horàries i d'espai, els pressupostos no preveuen cap reducció en la pressió fiscal. No hi ha cap relaxació dels impostos. Es mantenen tots i, sorprenentment, també l'Impost Turístic. En un entorn de profunda crisi en el sector turístic i en un moment en què s'haurien de prendre mesures per millorar la seva competitivitat, no s'entén l'entestament a mantenir l'Impost Turístic. No hi ha cap mesura real per a incentivar als autònoms i a les petites empreses en la creació de riquesa i ocupació i cap mesura per al foment de la indústria o el comerç. De fet, el Pla d'ocupació anunciat pel Govern es basa fonamentalment en la contractació pública. Una autèntica barbaritat.


• Aquests pressupostos continuen balafiant els diners públics en els "xiringuitos" ideològics de l'esquerra: col·lectius catalanistes, feministes, LGTBI, de memòria històrica, etc. S'augmenta la partida per a assessors i es continua col·locant a familiars i amics dels partits governants. Mentre s'augmenta el dèficit i el deute (el que implica augment d'impostos a curt i mitjà termini que pagarem tots els altres), es manté el Govern més desmesurat i més car de la història. Augmentem dèficit i deute per a gastar-se un milió d'euros en una Oficina anticorrupció, que no serveix de res i per a mantenir direccions generals perfectament suprimibles. Continuem augmentant el deute per a mantenir una televisió pública sectària que ningú veu, o un Institut de la Dona convertit en un fi en si mateix i que només serveix per a difondre feminazisme i es continua finançant a balquena el pancatalanisme, mentre les empreses tanquen.


• I per si això fos poc, els pressupostos de la CAIB 2021 incompleixen la Llei 8/2018 de 31 de juliol de suport a les famílies que, en el seu article 34 obliga al fet que qualsevol iniciativa legislativa inclogui un informe d'impacte familiar. Aquest informe, que és preceptiu i la finalitat del qual és considerar l'impacte social i econòmic de les polítiques a llarg termini en el conjunt de les famílies, no apareix en el projecte de pressupostos per al 2021.

 

Esmena del Grup Parlamentari El Pi-Proposta per les Illes Balears

Finalment, el Grup El Pi-Proposta per les Illes Balears ha defensat la seva esmena a la totalitat de devolució (RGE 16141/2020), amb la intervenció del diputat Josep Melià

El Projecte de Llei de Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'exercici 2021 no dóna resposta a les necessitats dels ciutadans de les Illes Balears, ofereix una insuficient resposta a la crisi de la Covid-19, i no té una orientació clara per a la reactivació
econòmica. Més concretament:


Primer. Els ingressos pressupostaris provenen en gran part d'un sistema de finançament obsolet, injust per a les Illes Balears, amb un decalatge temporal, les conseqüències del qual no s'han previst adequadament al projecte de pressuposts. Un sistema de finançament que no s'adapta a l'impacte de la crisi econòmica.


Segon. El Projecte de LLei de Pressuposts suposarà un increment, fins a 9.318 milions d'euros, de l'endeutament que sumat al no assoliment d'alguns dels ingressos prevists, provocarà un augment de l'endeutament insostenible financerament que a mitjà i llarg termini pot fer inviable el finançament dels serveis públics.


Tercer. El Projecte de Llei de Pressuposts manté i augmenta una pressió fiscal asfixiant. Es crea un nou cànon de residus en uns moments en què existeixen enormes dificultats per fer front a les obligacions tributàries. Es manté uns tipus impositius massa elevats a l'impost de successions i donacions. No es preveuen reduccions al tram autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.


Quart. L'objecte de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) s'ha pervertit, els recursos han deixat de ser realment finalistes, els doblers no es dediquen prioritàriament a les externalitats negatives del turisme. Consideram que l'impost s'hauria de reduir a la meitat, recuperant els tipus impositius de quan es va aprovar l'impost. 


Cinquè. El Projecte de Llei de Pressuposts fa una previsió d'ingressos que consideram excessiva:

a) incorporant partides com els 60 milions d'euros del conveni de carreteres que és totalment improbable que realment es materialitzin;

b) preveient recaptacions tributàries que en un exercici presidit per una economia anèmica difícilment es produiran, així es preveu recaptar més en Impost sobre la renda de les persones físiques, el manteniment de l'impost sobre successions i donacions i una baixada molt petita (2,2%) del cànon de sanejament.


Sisè. El Projecte de Llei de Pressuposts no contempla com a element essencial definidor del conjunt de les polítiques econòmiques la reactivació econòmica. Manquen polítiques de recuperació i reconversió turística, de diversificació del model productiu i d'avanç decisiu en innovació i investigació. Les inversions per dinamitzar la petita i mitjana empresa, i especialment el comerç, són absolutament insuficients.


Setè. El Projecte de Llei de Pressuposts no posa l'accent en afrontar els reptes ambientals de les Illes Balears. La inversió en qualitat de les aigües, tant depuradores com subministrament per al consum humà és decadent. Els reptes del canvi climàtic tenen unes respostes pressupostàries anecdòtiques.


Vuitè. El Projecte de Llei de Pressuposts no inclou un pla d'eficiència de la despesa pública per intentar minvar-la significativament. Un pla que en el context actual hauria de passar per una reducció del sou dels polítics i assessors de lliure designació i una reassignació de recursos evitant duplicitats i un millor aprofitament de tots els recursos humans, materials, immobiliàries i econòmics.

 

Intervencions de la resta de grups parlamentaris

En torn en contra de les esmenes defensades han intervingut els diputats Esperança Sans (Unidas Podemos), Joana Aina Campomar (MÉS per Mallorca), Josep Castells (Mixt-MÉS per Menorca) i Silvia Cano (Socialista).

En torn ni a favor ni en contra de les esmenes ha intervingut la diputada Patricia Guasp (Ciudadanos). 

 

Votació de les quantitats globals

Després d’haver rebutjat les quatre esmenes a la totalitat de devolució per la majoria de vots esmentats a l’inici de la notícia, a continuació, s’ha procedit a la votació i aprovació conjunta de les quantitats globals dels pressuposts, que són les següents:

De la CAIB i dels seus organismes autònoms per a l'exercici de 2021 els estats de despeses i ingressos dels quals s’eleven a 5.858.285.893 €

De les entitats públiques empresarials de la CAIB per a 2021, els estats de despeses i ingressos dels quals s'eleven a 606.371.801 €

De les societats mercantils públiques de la CAIB per a 2021, els estats de despeses i ingressos dels quals s'eleven a 7.506.262 €

De les fundacions del sector públic de la CAIB per a 2021, els estats de despeses i ingressos dels quals s'eleven a 99.504.298 €

Dels consorcis de la CAIB per a 2021, els estats de despeses i ingressos dels quals s'eleven a 106.372.432 €

Del Servei de Salut per a 2021, els estats de despeses i ingressos dels quals s'eleven a 1.894.543.919 €

De l’Agència Tributària de les Illes Balears per a 2021, els estats de despeses i ingressos dels quals s'eleven a 10.629.000 €

Enumerades les quantitats globals s’ha procedit a la votació conjunta i han resultat aprovades per 31 vots a favor (Mixt, MÉS per Mallorca, Unidas Podemos i Socialista), 21 vots en contra (El Pi, Vox i Popular) i 5 abstencions (Ciudadanos).  

 

Tramitació parlamentària

Rebutjades les esmenes de totalitat de devolució i aprovades les quantitats globals del Projecte de llei de pressuposts generals per a 2021, els grups parlamentaris podran presentar-hi esmenes parcials fins a dia 26 de novembre. Es reunirà la ponència per a l’elaboració de l’informe que es trametrà a la Comissió d’Hisenda i Pressuposts per a l'elaboració i l’aprovació, si pertoca, del dictamen, que serà debatut i votat durant la sessió plenària que aprovarà o rebutjarà definitivament el Projecte de llei de pressuposts generals de la CAIB per a l'any 2021.

 

Previsió del calendari de tramitació

  • 26 de novembre.- Finalitza el termini ampliat de presentació d’esmenes parcials.
  • La Ponència que n’ha de redactar l’informe està prevista que es reuneixi els dies 27, 30 novembre, 1, 2 i 3 desembre.
  • La Comissió d’Hisenda i Pressuposts es reunirà els dies 910, 11 de desembre per tal de dictaminar el projecte de llei.
  • I, finalment, del 16 al 18 de desembre, tendran lloc les sessions del Ple per debatre i votar el projecte de llei de Pressuposts Generals.
Compartir FaceBookCompartir TwitterCompartir Google+

Correu del ciutadà

Contactau amb el Parlament, no oblideu que els camps assenyalats amb un signe (*) i en vermell són obligatoris.

Tipus de missatge

Per evitar el correu brossa generat per robots maliciosos, per favor, escriviu el resultat de la suma al camp de resultats abans de pitjar el botó d'enviar.

El resultat de

El termini de resposta serà de dos dies hàbils a partir de l'enviament.

Multimèdia

El ple en directe. La següent emissió serà: 1/de desembre/2020 - 10:00h

Canal YouTube del Parlament                                   

No hi ha emissió en directe

Enllaços d'interès

Enllaç Biblioteca

Biblioteca del Parlament de les Illes Balears

Des d’aquí podeu accedir a la cerca de llibres i altres publicacions en el catàleg de la biblioteca i a una sèrie de dossiers relacionats amb l’activitat parlamentària.

Enllaç Junta Electoral

Junta Electoral de les Illes Balears

La Junta Electoral de les Illes Balears posa a la vostra disposició informació corresponent a les eleccions al Parlament de les Illes Balears i als consells insulars.

Peu de pàgina

Parlament de les Illes Balears

Carrer Conqueridor, 11. 07001 Palma, Tel. 971 228 281 Fax 971 718 201

Idioma:

    Nre. de visites : 17670384

Mapa Web